El nostre agraïment a Ana Isabel Tomé que ens ha facilitat un exemple de meditació per a realitzar a l'aula amb l'alumnat.
Mostrando entradas con la etiqueta PFC 19/20. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PFC 19/20. Mostrar todas las entradas
jueves, 17 de septiembre de 2020
lunes, 6 de julio de 2020
PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.
REFLEXIONS I CONCLUSIONS
1.- És important posar en pràctica les activitats a nivell de centre i establir rutines.
2.- Les activitats compartides pel professorat són molt variades i adaptades per a la seua implementació a l'aula en tots els nivells d'educació infantil i primària.
3.- Totes les aportacions dels participants han sigut molt interessants i d'aplicació pràctica a l'aula. Han permés fer visible el treball dels companys.
4.- Reflexionar sobre les pròpies pràctiques pedagògiques i compartir-les permet crear una cultura de centre que afavoreix la bona convivència i l'èxit escolar.
5.- Les activitats realitzades amb les ponents han sigut molt enriquidores.
6.- És molt interessant poder desbloquejar les emocions abans de començar a treballar amb materials curriculars.
7.- Establir una coordinació del professorat del centre és un factor clau per a la implementació d'aquests recursos a l'aula i per a la creació d'espais emocionals inclusius i positius.
8.- El benestar personal afavoreix l'aprenentatge.
9.- Crear espais de relaxació, de gestió emocional i pensament positius són factors que afavoreixen l'èxit escolar, la convivència i la inclusió.
10.- PFC molt oportú per les circumstàncies que estem vivint de la Covid-19.
11.- Les tècniques treballades promouen la consciència plena del cos i de la ment i aporten autoconeixement, equilibri, calma i positivitat.
12.- Aquest curs ens ha permés establir un Pla de ruta per a treballar la relaxació i les emocions de cara al pròxim curs.
13.- El benefici que el curs ha aportat a nivell personal al professorat és extrapolable a l'alumnat per a cursos esdevenidors.
14.- En treballar tots junts en aquest curs, aprenent, compartint i planificant, fem col·legi.
PROPOSTES D'APLICACIÓ DEL PFC PER AL PRÒXIM CURS:
- Organitzar un Pla de xoc emocional i positiu en el Centre.
- Aplicar-ho a nivell de centre per al pròxim curs.
- Seria interessant que participara tot el professorat del Centre.
- Seria convenient la seua inclusió en el Projecte de centre.
- Dins del Pla, establir tres rutines al dia:
- Començar el dia amb una rutina positiva.
- Després del pati realitzar activitats de relaxació en espais oberts.
- Acabar la jornada escolar amb una rutina per a concloure.
- Fer una valoració trimestral del Pla amb propostes de millora.
- Crear un banc de llibre sobre els temes tractats.
- “Les emocions” podrien ser el tema per a la Setmana cultural del pròxim curs.
- És molt important la creació d’espais de relaxació, de gestió emocional i pensament positius per a afavorir l'èxit escolar, la convivència i la inclusió.
jueves, 25 de junio de 2020
PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.
17.- MATERIAL COMPARTIT PELS PARTICIPANTS DURANT LES SESSIONS DEL PROJECTE DE FORMACIÓ.
|
TÍTOL
|
|||
|
ACTIVIDADES SOBRE EMOCIONES
|
|||
|
TEMA
|
NIVELL
|
TEMPORALITZACIÓ
|
|
|
LAS
EMOCIONES
|
INFANTIL
PRIMARIA
|
TRIMESTRAL
O TODO EL CURSO
|
|
|
ACTIVITATS
|
|||
|
CUENTOS DE EMOCIONES
. Leer cuentos nos ayuda a tener mayor
vocabulario emocional, reconocer e identificar emociones, comprender
experiencias vitales (pasadas o futuras), empatizar con los demás, fomentan
el dialogo.
. Escoger bien el cuento para que nos
ayude a trabajar las emociones de forma correcta
. Su simple lectura es suficiente pero
se puede maximizar el potencial educativo del cuento si haces preguntas de
curiosidad sobre aspectos emocionales del cuento.
. Aprovechar la lectura para
reflexionar con los niños en que momentos han experimentado ellos esas
emociones a lo largo de su día, y si procede, que hicieron o podrían haber
hecho para sentirse de otro manera.
ACTIVIDADES CON MÚSICA, PINTURA Y EMOCIONES
. Pondremos a los niños piezas
musicales diferentes y dejaremos que pinten libremente las emociones que les
provocan. Luego hablaremos de lo que han experimentado y dibujado.
La música nos despierta recuerdos y
experiencias, pero además nos expresa emociones.
En esta actividad uniremos la música, la
expresión artística y educación emocional.
- Para acabar:
Podremos volver a poner las canciones y
bailar expresando con todo el cuerpo la emoción que nos evoca la música.
Es importante que conozcamos como la
emoción afecta a distintas partes de nuestro cuerpo cuerpo, pues no solo se
manifiesta en nuestra expresión facial.
|
|||
|
OBJECTIUS DIDÀCTICS
|
RECURSOS
|
||
|
Actividad 1:
- Reconocer e identificar las
emociones.
- Identificar las emociones de los
demás y crear empatia hacia ellas.
- Adquirir vocabulario emocional.
Actividad 2:
- Expresar emociones a través de la
música y la pintura.
- Expresar a través de su cuerpo las
emociones que evoca la música.
- Usar la expresión artística para
expresar nuestras emociones.
|
CUENTOS:
- “Monstruo de colores”.
- “Bestiario de las emociones”.
- “ Emociones de Nacho”.
- “ Emocionario del Inspector “Drilo”
de Susana Isem. (5-6 años)
|
||
|
OBSERVACIONS I VALORACIÓ
|
|||
|
Yo he trabajado en el aula el cuento
del “Monstruo de colores”y a partir de él hay diferentes actividades para
trabajar las emociones.Yo trabajé las piruletas de las emociones en las que
cada una tiene la cara del monstruo de un color y a partir de él expresa una
emocion ( alegria, tristeza, rabia…).
Es una actividad muy recomendada para que los
niños/as expresen como se sienten.
|
|||
|
Compartit per: Maria Reyes
Pérez Sánchez
|
|||
miércoles, 24 de junio de 2020
PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.
TALLERS
DE RISOTERÀPIA
SESSIÓ
1
PONENT: Mayte
Ahuir Roselló
TEMES:
Gestió de l’estrès mitjançant risoteràpia.
Eines per poder
treballar tècniques de relaxació en l’alumnat mitjançant la risoteràpia.
Explicació teòrica,
calfament, desbloqueig corporal, dinàmica d’activitats i relaxació.
CONCLUSIONS:
Beneficis del Riure:
Millora l'objectivitat a l'hora de plantejar
problemes, escurça els pensaments negatius, desinhibeix, allunya la timidesa,
elimina la por, ajuda a l'autocomprensió i la comprensió dels altres.
Redueix l'ansietat i l'estrés.
Permet l'expressió d'emocions reprimides,
augmenta l'autoestima i ajuda a desenvolupar la creativitat.
Millora les relacions interpersonals i facilita
la comunicació. Ajuda a canviar el clima organitzacional i l'ambient.
Relaxa la tensió muscular.
Descarrega energia que permet el descans físic i
intel·lectual.
Dinàmica
d’activitats realitzades durant la sessió:
1.-Pronunciar només les vocals del nom.
2.-Dir nom sense mostrar les dents.
3.-Fer el que dic, no el que faig.
4.-Fer el que faig, no el que dic.
5.-Joc de caminar: energia més salutació.
6.-Moure'ns com si fórem molls.
7.-Parlar
amb una mateixa vocal: en roda asseguts.
SESSIÓ
2
PONENT: Mayte
Ahuir Roselló
TEMES:
Relacions socials i autoestima mitjançant la risoteràpia.
Exercicis i jocs específicament dissenyats per a
treballar la gestió de l’estrès, les relacions socials i l’autoestima mitjançant la risoteràpia.
Explicació teòrica, calfament, desbloqueig corporal,
dinàmica d’activitats i relaxació.
CONCLUSIONS:
Definim la Risoteràpia:
Es coneix com Risoteràpia
a una estratègia o tècnica psicoterapèutica tendent a produir beneficis mentals
i emocionals per mitjà del riure. No pot considerar-se una teràpia, ja que no
cura per si mateixa malalties, però en certs casos aconsegueix sinergies
positives amb les cures practicades.
Les sessions de Risoteràpia:
S'han practicat en grup, aprofitant el contagi de
persona a persona, ja que riure en grup no és el mateix que fer-ho solos.de aquesta
forma, l'efecte grupal estimula a les persones que, normalment, no riurien. Han
consistit principalment en riure de manera sana i natural, no forçada, a través
de jocs, dansa, massatges, exercicis de respiració.
Exercicis i jocs
específicament dissenyats per a treballar la gestió de l’estrès, les relacions
socials:
1.-Espiga: Es van col·locant els participants en
el sòl tombant-se amb el cap en l'estómac d'un altre, es provoca el riure per a
després relaxar-se.
2.-Riure-Enfadar-se.Demanem als participants
que riguen amb ganes, la ponent fa un gest, amb un altre gest els demanem que
es posen seriosos. I anem alternant.
3.-Provocar riure movent-se: tots els
participants es passegen, en creuar-se amb algú totes dues persones alhora es
provoquen el riure amb gestos, sons, moviments. Continuar desplaçant-se i anar
canviant de persona de manera dinàmica.
4.-Et passe el meu riure: En grup formant
un cercle un ix al centre i ha d'intentar passar el riure a un altre company
solament mirant-li als ulls.
5.-Estàtues de sal: es tria a algú
del grup que convertirà als altres en estàtues de sal tocant-los. Quan ho fa,
el que és tocat es queda quiet amb les cames separades. Els que no han sigut
encara enxampats, passen entre les cames de les estàtues per a retornar-los la
vida.
6.-Desfilada
de models: desfilar amb fatxenderia i confiança entre els
companys mentre aquests li aplaudeixen, li diuen floretes, etc.
SESSIÓ
3
TEMES:
Anàlisi
i reflexió sobre l'aplicació de les tècniques presentades de relaxació, gestió
de l’estrès, relacions socials i l'autoestima a l'aula mitjançant la
risoteràpia.
CONCLUSIONS:
Etapes per a la realització de tallers de
Risoteràpia a l'aula:
1.- Introducció:s'explica en què
consisteix la Risoteràpia, els beneficis que aporta i es marquen les pautes: el respecte és
primordial per a generar un clima de confiança
i no és obligatori riure's.
2.- Calfament: dinàmiques senzilles que
requerisquen moviment, amb o sense música.
3.-Desenvolupament de dinàmiques: alternar
jocs més actius amb altres pausats perquè l'alumnat no es cansen amb
instruccions clares per a evitar possibles ambigüitats.
4.- La interiorització i la relaxació: uns
minuts de calma per a reflexionar sobre les sensacions experimentades i per a
ser conscients de l'estat actual amb música tranquil·la de fons. L'alumnat
roman tombat en silenci.
5.-Posada en comú les experiències viscudes i
les opinions de l'alumnat: contrastar idees i reflexionar sobre com incorporar en la
pràctica diària actituds que els acosten a un estat semblant al vivenciat en el
taller.
Conclusions:
El lloc en el qual es realitze el taller s'ha
d'adequar al nombre de participants, l'espai ha de ser suficient com per a
realitzar jocs que impliquen moviment.
La Risoteràpia és una pràctica que requereix planificació per part del docent.
Els alumnes aprenen a treballar les emocions, es
diverteixen i es relaxar.
S'estableixen
llaços entre l'alumnat, l'ambient de classe i la convivència milloren.
WEBGRAFIA I FONTS:
Castellvi, E. (2007), El taller de
la risa: guía práctica para organizar un taller de risoterapia, Alba Editorial.
Crespin, E (s.f.), Risoterapia en
el aula. EducacionLabs: http://educacionlabs.es/risoterapia-en-el-aula/
CEP Villamartín (s.f.), Manual
risoterapia y educación emocional: https://colaboraeducacion30.juntadeandalucia.es/educacion/colabora/documents/225762/832476/Manual+fisioterapia+y+educaci%C3%B3n+emocional/4bdcabd7-f07f-42fc-9c27-c72c903aef68?version=1.0
Suscribirse a:
Entradas (Atom)