PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.

REFLEXIONS I CONCLUSIONS

1.- És important posar en pràctica les activitats a nivell de centre i establir rutines.
2.- Les activitats compartides pel professorat són molt variades i adaptades per a la seua implementació a l'aula en tots els nivells d'educació infantil i primària.
3.- Totes les aportacions dels participants han sigut molt interessants i d'aplicació pràctica a l'aula. Han permés fer visible el treball dels companys.
4.- Reflexionar sobre les pròpies pràctiques pedagògiques i compartir-les permet crear una cultura de centre que afavoreix la bona convivència i l'èxit escolar.
5.- Les activitats realitzades amb les ponents han sigut molt enriquidores.
6.- És molt interessant poder desbloquejar les emocions abans de començar a treballar amb materials curriculars.
7.- Establir una coordinació del professorat del centre és un factor clau per a la implementació d'aquests recursos a l'aula i per a la creació d'espais emocionals inclusius i positius.
8.- El benestar personal afavoreix l'aprenentatge.
9.- Crear espais de relaxació, de gestió emocional i pensament positius són factors que afavoreixen l'èxit escolar, la convivència i la inclusió.
10.- PFC molt oportú per les circumstàncies que estem vivint de la Covid-19.
11.- Les tècniques treballades promouen la consciència plena del cos i de la ment i aporten autoconeixement, equilibri, calma i positivitat.
12.- Aquest curs ens ha permés establir un Pla de ruta per a treballar la relaxació i les emocions de cara al pròxim curs.
13.- El benefici que el curs ha aportat a nivell personal al professorat és extrapolable a l'alumnat per a cursos esdevenidors.
14.- En treballar tots junts en aquest curs, aprenent, compartint i planificant, fem col·legi.

PROPOSTES D'APLICACIÓ DEL PFC PER AL PRÒXIM CURS:

• Organitzar un Pla de xoc emocional i positiu en el Centre.
• Aplicar-ho a nivell de centre per al pròxim curs.
• Seria interessant que participara tot el professorat del Centre.
• Seria convenient la seua inclusió en el Projecte de centre.
• Dins del Pla, establir tres rutines al dia:
• Començar el dia amb una rutina positiva.
• Després del pati realitzar activitats de relaxació en espais oberts.
• Acabar la jornada escolar amb una rutina per a concloure.
• Fer una valoració trimestral del Pla amb propostes de millora.
• Crear un banc de llibre sobre els temes tractats.
• “Les emocions” podrien ser el tema  per a la Setmana cultural del pròxim curs.
• És molt important la creació d’espais de relaxació, de gestió emocional i pensament positius per a afavorir l'èxit escolar, la convivència i la inclusió.
•  

PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.

BIBLIOGRAFIA:

PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.

17.- MATERIAL COMPARTIT PELS PARTICIPANTS DURANT LES  SESSIONS DEL PROJECTE DE FORMACIÓ.

TÍTOL
ACTIVIDADES SOBRE EMOCIONES
TEMA	NIVELL		TEMPORALITZACIÓ
LAS EMOCIONES	INFANTIL PRIMARIA		TRIMESTRAL O TODO EL CURSO
ACTIVITATS
CUENTOS DE EMOCIONES . Leer cuentos nos ayuda a tener mayor vocabulario emocional, reconocer e identificar emociones, comprender experiencias vitales (pasadas o futuras), empatizar con los demás, fomentan el dialogo. . Escoger bien el cuento para que nos ayude a trabajar las emociones de forma correcta . Su simple lectura es suficiente pero se puede maximizar el potencial educativo del cuento si haces preguntas de curiosidad sobre aspectos emocionales del cuento. . Aprovechar la lectura para reflexionar con los niños en que momentos han experimentado ellos esas emociones a lo largo de su día, y si procede, que hicieron o podrían haber hecho para sentirse de otro manera. ACTIVIDADES CON MÚSICA, PINTURA Y EMOCIONES . Pondremos a los niños piezas musicales diferentes y dejaremos que pinten libremente las emociones que les provocan. Luego hablaremos de lo que han experimentado y dibujado.  La música nos despierta recuerdos y experiencias, pero además nos expresa emociones.  En esta actividad uniremos la música, la expresión artística y educación emocional. - Para acabar:  Podremos volver a poner las canciones y bailar expresando con todo el cuerpo la emoción que nos evoca la música. Es importante que conozcamos como la emoción afecta a distintas partes de nuestro cuerpo cuerpo, pues no solo se manifiesta en nuestra expresión facial.
OBJECTIUS DIDÀCTICS		RECURSOS
Actividad 1: - Reconocer e identificar las emociones. - Identificar las emociones de los demás y crear empatia hacia ellas. - Adquirir vocabulario emocional. Actividad 2: - Expresar emociones a través de la música y la pintura. - Expresar a través de su cuerpo las emociones que evoca la música. - Usar la expresión artística para expresar nuestras emociones.		CUENTOS: - “Monstruo de colores”. - “Bestiario de las emociones”. - “ Emociones de Nacho”. - “ Emocionario del Inspector “Drilo” de Susana Isem. (5-6 años)
OBSERVACIONS I VALORACIÓ
Yo he trabajado en el aula el cuento del “Monstruo de colores”y a partir de él hay diferentes actividades para trabajar las emociones.Yo trabajé las piruletas de las emociones en las que cada una tiene la cara del monstruo de un color y a partir de él expresa una emocion ( alegria, tristeza, rabia…). Es una actividad muy recomendada para que los niños/as expresen como se sienten.
Compartit per:  Maria Reyes Pérez Sánchez

PFC 2019/2020: Actuacions didàctiques per a la creació d'espais emocionals de convivència pacífica a l'escola inclusiva.

TALLERS DE RISOTERÀPIA 

SESSIÓ 1

PONENT: Mayte Ahuir Roselló

TEMES:

Gestió de l’estrès mitjançant risoteràpia.

Eines per poder treballar tècniques de relaxació en l’alumnat mitjançant la risoteràpia.

Explicació teòrica, calfament, desbloqueig corporal, dinàmica d’activitats i relaxació.

CONCLUSIONS:

Beneficis del Riure:

Millora l'objectivitat a l'hora de plantejar problemes, escurça els pensaments negatius, desinhibeix, allunya la timidesa, elimina la por, ajuda a l'autocomprensió i la comprensió dels altres.

Redueix l'ansietat i l'estrés.

Permet l'expressió d'emocions reprimides, augmenta l'autoestima i ajuda a desenvolupar la creativitat.

Millora les relacions interpersonals i facilita la comunicació. Ajuda a canviar el clima organitzacional i l'ambient.

Relaxa la tensió muscular.

Descarrega energia que permet el descans físic i intel·lectual.

Dinàmica d’activitats realitzades durant la sessió:

1.-Pronunciar només les vocals del nom.

2.-Dir nom sense mostrar les dents.

3.-Fer el que dic, no el que faig.

4.-Fer el que faig, no el que dic.

5.-Joc de caminar: energia més salutació.

6.-Moure'ns com si fórem molls.

7.-Parlar amb una mateixa vocal: en roda asseguts.

SESSIÓ 2

PONENT: Mayte Ahuir Roselló

TEMES:

Relacions socials i autoestima mitjançant la risoteràpia.

Exercicis i jocs específicament dissenyats per a treballar la gestió de l’estrès, les relacions socials i  l’autoestima mitjançant la risoteràpia.

Explicació teòrica, calfament, desbloqueig corporal, dinàmica d’activitats i relaxació.

CONCLUSIONS:

Definim la Risoteràpia:

Es coneix com Risoteràpia a una estratègia o tècnica psicoterapèutica tendent a produir beneficis mentals i emocionals per mitjà del riure. No pot considerar-se una teràpia, ja que no cura per si mateixa malalties, però en certs casos aconsegueix sinergies positives amb les cures practicades.

Les sessions de Risoteràpia:

S'han  practicat en grup, aprofitant el contagi de persona a persona, ja que riure en grup no és el mateix que fer-ho solos.de aquesta forma, l'efecte grupal estimula a les persones que, normalment, no riurien. Han consistit principalment en riure de manera sana i natural, no forçada, a través de jocs, dansa, massatges, exercicis de respiració.

Exercicis i jocs específicament dissenyats per a treballar la gestió de l’estrès, les relacions socials:

1.-Espiga: Es van col·locant els participants en el sòl tombant-se amb el cap en l'estómac d'un altre, es provoca el riure per a després relaxar-se.

2.-Riure-Enfadar-se.Demanem als participants que riguen amb ganes, la ponent fa un gest, amb un altre gest els demanem que es posen seriosos. I anem alternant.

3.-Provocar riure movent-se: tots els participants es passegen, en creuar-se amb algú totes dues persones alhora es provoquen el riure amb gestos, sons, moviments. Continuar desplaçant-se i anar canviant de persona de manera dinàmica.

4.-Et passe el meu riure: En grup formant un cercle un ix al centre i ha d'intentar passar el riure a un altre company solament mirant-li als ulls.

5.-Estàtues de sal: es tria a algú del grup que convertirà als altres en estàtues de sal tocant-los. Quan ho fa, el que és tocat es queda quiet amb les cames separades. Els que no han sigut encara enxampats, passen entre les cames de les estàtues per a retornar-los la vida.

6.-Desfilada de models: desfilar amb fatxenderia i confiança entre els companys mentre aquests li aplaudeixen, li diuen floretes, etc.

SESSIÓ 3

TEMES:

Anàlisi i reflexió sobre l'aplicació de les tècniques presentades de relaxació, gestió de l’estrès, relacions socials i l'autoestima a l'aula mitjançant la risoteràpia.

CONCLUSIONS:

Etapes per a la realització de tallers de Risoteràpia a l'aula:

1.- Introducció:s'explica en què consisteix la Risoteràpia, els beneficis que aporta  i es marquen les pautes: el respecte és primordial per a generar un clima de confiança  i no és obligatori riure's.

2.- Calfament: dinàmiques senzilles que requerisquen moviment, amb o sense música.

3.-Desenvolupament de dinàmiques: alternar jocs més actius amb altres pausats perquè l'alumnat no es cansen amb instruccions clares per a evitar possibles ambigüitats.

4.- La interiorització i la relaxació: uns minuts de calma per a reflexionar sobre les sensacions experimentades i per a ser conscients de l'estat actual amb música tranquil·la de fons. L'alumnat roman tombat en silenci.

5.-Posada en comú les experiències viscudes i les opinions de l'alumnat: contrastar idees i  reflexionar sobre com incorporar en la pràctica diària actituds que els acosten a un estat semblant al vivenciat en el taller.

Conclusions:

El lloc en el qual es realitze el taller s'ha d'adequar al nombre de participants, l'espai ha de ser suficient com per a realitzar jocs que impliquen moviment.

La Risoteràpia és una pràctica que requereix planificació per part del docent.

Els alumnes aprenen a treballar les emocions, es diverteixen i es relaxar.

S'estableixen llaços entre l'alumnat, l'ambient de classe i la convivència milloren.

WEBGRAFIA I FONTS:

http://revistaventanaabierta.es/como-realizar-un-taller-de-risoterapia-en-el-aula/

https://es.wikipedia.org/wiki/Risoterapia

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1132-12962005000100008

Castellvi, E. (2007), El taller de la risa: guía práctica para organizar un taller de risoterapia, Alba Editorial.

Crespin, E (s.f.), Risoterapia en el aula. EducacionLabs: http://educacionlabs.es/risoterapia-en-el-aula/

CEP Villamartín (s.f.), Manual risoterapia y educación emocional: https://colaboraeducacion30.juntadeandalucia.es/educacion/colabora/documents/225762/832476/Manual+fisioterapia+y+educaci%C3%B3n+emocional/4bdcabd7-f07f-42fc-9c27-c72c903aef68?version=1.0